https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Parramon:

Premi Parramon

El Premi Parramon, creat per estimular l'estudi dels instruments d'arc, fou instituït el 1924 per Ramon Parramon Castany, constructor d'instruments de música, pianos i violeria a Barcelona. El concurs es deixà de convocar a partir de 1936, amb la Guerra Civil Espanyola.

Bases

El certamen anual atorgava com a premi un violí o un violoncel de concert de la prestigiosa marca Parramon, amb els seus corresponents estoig i arc de mestre, i s'adjudicava al deixeble de qualsevol Conservatori, Acadèmia o mestre particular, que en dia i hora prèviament indicats, executés amb més art i competència a criteri del jurat una determinada obra musical anunciada prèviament.

En les bases s'especificaven també els requisits que havia de complir l'aspirant –trobar-se en període de formació o tot just acabada, aportar certificat del professor, no optar-hi més d'un cop...-, el programa obligatori –escollit pel fundador del premi i anunciat prèviament amb no menys de dos mesos d'antelació-, les obligacions que contreia el convocant –nomenar el jurat de cinc membres, en què no hi podia figurar cap mestre dels aspirants...-, etc.

El certamen

El concurs premiava alternativament estudiants de violí i de violoncel. El 1928, per suggeriment de Pau Casals, Joan Lamotte de Grignon i Antoni Nicolau. s'hi incorporà la viola. La convocàtòria de l'any 1934 es dedicà a la viola tenor, creada de feia poc pel taller Parramon; amb aquest motiu es feu exempció de les condicions dels aspirants pel que fa a l'edat i altres circumstàncies exigides en el concurs ordinari i s'hi afegí una dotació econòmica.

El programa obligatori que havia de ser executat en el certamen, celebrat sempre a la Sala Mozart, eren peces musicals anunciades prèviament; però a partir de la segona convocatòria, la segona peça -de no més de vuit minuts- quedava a la lliure elecció de l'aspirant. El nom dels membres del jurat –llevat del del president- no es feia públic fins que no concloïa el període d'inscripció i cada concursant havia de presentar-se amb un pianista que l'acompanyés en l'execució, si calia.

L'instrument que constituïa el premi solia exposar-se en un aparador cèntric, els primers anys a l'Armeria Beristain, del carrer de Ferran de Barcelona i en anys successius a la Casa Ochoa, una botiga del carrer de Pelai. L'any 1935, recollint alguns suggeriments, deixà de celebrar-se a la primavera i passà al mes de desembre, més lluny dels finals de curs dels alumnes aspirants. L'any 1936 ja només es va fer pública l'obra prescrita, sense que el certamen es pogués arribar a celebrar.

Les edicions (1924-1935)

I. 1924. Violí

Concert en mi menor de Mendelssohn, op. 64, per a violí i orquestra, i «Llarg» de la Sonata V de Bach, per a violí sol. Jurat: Mathieu Crickboom, Francesc Costa, Eduard Toldrà, Frank Marshall i Miquel Llobet. Premi per a Joan Coll i Gili, deixeble de Juli Jarque.

II. 1925. Violoncel

Primer temps del Segon Concert, de Romberg, i una peça de lliure elecció. Jurat: Pau Casals, Pere Marés, Josep Munner, Eduard Toldrà i Climent Lozano. Premi per a Josep Trotta Millan, deixeble del mestre Josep Soler a l'Escola Municipal de Música. Mencions per a Ramon Baltasar, Julio Herrero i Gabriel Rodó. 28 d'abril de 1925.

III. 1926. Violí

Primer temps del Segon Concert en re menor, de Wieniawski, i una peça de lliure elecció. Jurat: Joan Manén, Joan Massià, Enric Ainaud, Enric Casals, Josep Soler, Pere Valls i Joan Llongueras. 15 aspirants. Premi per a Rosa Garcia-Faria. Menció especial per a Ricard Abelló. Mencions honorífiques a Antònia Pich Santasusana, Ferran Porredon i Joan Peracaula. 7 de maig de 1926.

IV. 1927. Violoncel

Primera part del Concert en la, de Davidov (Edició «Universal») i una peça de lliure elecció. Jurat: Pau Casals, Antoni Sala, Bernardí Gàlvez, Joan Massià, Manuel Viscasillas i Joan Nogués i Pon. 9 aspirants. Premi per a Lluis Millet Farga, deixeble de la professora Francesca Vidal a l'Institut Musical Casals. Menció especial per a Emilià Abadal i Ramon Miravall. 10 de maig de 1927.

V. 1928. Viola

El Concertstück, del mestre Enescu, obra escrita expressament per al concurs de viola del Conservatori de París de 1908. Jurat: Joan Lamote de Grignon, Enric Ainaud, Joan Ribas, Alfred Romea i Gracià Tarragó. Premi per a Josep Julibert, deixeble del professor Eduard Toldrà. Menció honorífica per a Claudi Agell. 8 de maig de 1928.

VI. 1929. Violí

Primer temps del Cinquè Concert, op. 37, en la menor, d'Henry Vieuxtemps. Jurat: Antonio Fernández Bordas (del Conservatori de Música i Belles Arts de Madrid), Enric Casals, Jaume Pahissa, Marian Perelló, Francesc Pujol. Premi per a Rafael Ferrer Fitó. 29 de maig de 1929.

VII. 1930. Violoncel

Primer temps del Concert per a violoncel d'Enric Morera. Jurat: Enric Morera, Pere Marés, Ferran Pérez, Joan Pujal i Màrius Vergé. Premi per a Andreu Gomar, alumne de Josep Soler, a l'Escola Municipal de Música. Menció honorífica a Bonaventura Casalins. 19 de maig de 1930.

VIII. 1931. Violí

La Fantasia apassionata, de Vieuxtemps, fins als setze compassos abans del «Llarg». Jurat: Joan Massià, Eduard Toldrà, Ferdinand Guérin, Alfons Vila i Manuel Jiménez. Premi per a Rosa Mas Mallen. Premi extraordinari -i un violí de la mateixa categoria- per a Neus Gas, que hi renuncià. Menció honorífica per a Maria Ventosa. 27 de maig de 1931.

IX. 1932. Violoncel

Primer temps del Concert en re, de Mozart-Cassadó (Edició Schott), amb cadència escrita especialment per a aquest concurs pel mestre Gaspar Cassadó. Jurat: Joan Lamote de Grignon, Antoni Planàs, Ferran Pérez Prió, Gabriel Rodó i  Sants Sagrera. Premi per a Conrad Giralt, deixeble de la professora Francesca Vidal, de l'Institut Casals. Menció honorífica a Francesc Gabarró i dues segones mencions a Maria Capdevila i Encarnació Vives. 24 de maig de 1932.

X. 1933. Violí

Primer temps («Adagio ma non tropo») del Concert en re menor, de Max Bruch. Jurat: Eugéne Saury (solista de l'orquesta Lamoreux, de París), Mina Krokowski, Eduard Bocquet, Juli Jarque i Pere Vidal. 9 aspirants. Premi per a Maria Ventosa, deixebla de Rosa García Faria. Menció honorífica per a Joan A. Bou i Aleix Rossell. 4 de maig de 1933.^[21]

XI. 1934. Viola-tenor

Primer temps del Concert en sol menor, per a viola, de Cecil Forsyth. Desert.

XII. 1935. Violoncel

«Allegro» i «Largo maestoso», primer i segon temps del Concert en la, de Carl Philipp Emanuel Bach. Jurat: Jaume Pahissa, Joan Borràs de Palau, Bernardí Gàlvez Bellido, Josep Pere Marés i Josep Trotta. Premi per a Ernest Xancó Creixell, deixeble de Francesca Vidal i de Pau Casals. 6 aspirants. 26 desembre de 1935.

XIII. 1936. Violí

Primer temps del Concert en la menor, múm 22, de Viotti, amb la cadència de Joachim.