Aquest dissabte vàrem tenir el privilegi de poder sentir la viola tenor Parramon de Pau Casals en un entorn i acústica immillorables: la sala de música del Museu, a Sant Salvador.

Vull agrair un cop més a l'Emmanuel Balsa, tocant la viola, i a en Daniel Blanch al piano, per les seves fantàstiques i emotives interpretacions, així com a en Pere-Andreu Jariod per presentar i moderar l'acte amb la seva proverbial professionalitat.

També als membres de l'Associació Joan Manén que han contribuït a organitzar l'acte de manera impecable.

Finalment a la Núria Ballester i a tot el seu equip del Museu Pau Casals per la gran acollida que ens han brindat i per totes les facilitats que ens han dispensat.

.

L’acte ha donat a conèixer el llibre de Jordi Pinto, recentment publicat, en què explica la història d’un instrument únic, la viola tenor construïda pel luthier Ramon Parramon des de 1932 fins a 1936. L’instrument, una mena de violoncel de dimensions més petites, fou construït amb la intenció de millorar les qualitats de la viola. Durant aquella etapa es van construir fins a 55 violes tenor i importants intèrprets van realitzar concerts amb l’instrument. Després de la Guerra Civil l’instrument va quedar malauradament en desús.

Pau Casals va ajudar molt a Ramon Parramon en la construcció de l’instrument, amb observacions i comentaris sobre el seu funcionament. En agraïment, Ramon Parramon li va regalar un viola tenor que actualment es conserva a la col·lecció del Museu Pau Casals,  amb número de registre 261.

En la presentació, conduïda pel periodista Pere-Andreu Jariod, hi  han participat l’autor del llibre així com el violoncel·lista Emmanuel Balssa el qual, acompanyat al piano per Daniel Blanch, interpretà amb la viola tenor que es conserva al Museu Pau Casals obres de Joan i Ricard Lamote de Grignon, Henri Casadesus i Dmitri Xostakóvich.